ahir ens vam retrobar quatre amigues per dinar. ho fem poc, perquè és complicat col·locar els nens d’una, combinar els horaris de l’altra, coincidir que totes tinguem temps per fer la sobretaula… però sempre és fantàstic, sempre! i ahir ho va tornar a ser. ens vam posar al dia, vam parlar, vam malejar una mica també, però sobretot vam riure. tant, que el somriure encara dura.
són els millors moments.
[@more@]
Per sopar amb les amigues sempre s’ha de trobar temps! I per riure també. M’encanten les il.lustracions del teu blog.
t’entenc! jo també tinc tres amigues de la infància. Ens veiem poquíssim perquè cadascuna treballa en una ciutat prou distant de l’altra. Però en Nadal i en estiu que sempre anem algun dia a veure a la família en el nostre poble comú aprofitem per trobar-nos i sempre és genial! no tenim mai sensació de distància.
reusenca, ahir vam ser l’atracció del restaurant, de tant que rèiem
sigues molt benvinguda
és fantàstic tenir aquests moments, oi nimue? ahir va ser espectacular…
aurembiaix, sembla que tornes a córrer per aquí… a veure si t’animes a actualitzar-te que aviat el gerard s’afaitarà i encara tindrem aquella foto
un petonet
I és que eixes amistats valen tots els diners del món i encara que passen anys i anys és com si ens haguessem vist l’altre dia perquè l’estima i la bonhomia de la companyia roman per sempre. Qui sou vosaltres les quatre del mig ?
que guapes 
))))))
gràcies, joan
sí que fèiem goig, sí 
a veure si és veritat, aurembiaix
És curiosa aquesta complicitat amb les amigues de sempre. Allò del “decíamos ayer…” és del tot aplicable a aquestes trobades, encara que hagin passat anys. Se’t nota tan contenta, Isenda…
Ei! I tan guapes!!!
ai, mad, avui encara ens hem trobat tres i hem tornat a riure molt
un petonàs
estic tan contenta com cansada, isnel. però demà és dissabte i el despertador no sona
gràcies, frederic
Vacances! Vacances! VACANCES!!!!
ostres, elisenda… tas bé…?
te trobe a faltar!
Elisenda, si que costa aquest sopar de païr
Bon any !
Crec que sí, que us trobeu molt bé en aquest sopar perquè ja fa un mes que dura!
Elisenda, aviam si feu un altre sopar d´amigues i així ens escrius un post, per cert, va tot bé?. Un 7?
A veure, però on heu anar a sopar??? A Sibèria i el seu hivern us aïllat de la “civilització”??
Malgrat que temps fugit, per atots i és inevitable,
en aquestes trobades o encontres tot queda talment ahir.
L’emoció es va parar al mateix instant que ens separàrem però torna tan aviat ens retrobem. És genial, moments d efelicitat.
Elisenda, desperta! que ja ha arribat la primavera.
se’t troba a faltar. Tornaràs?
@–’–,-’— (la rosa i el llibre)
Petons!
Feliç Sant Jordi, Elisenda, des de CCAA on celebrem el nostre en particular. Una abraçada!
Lass von dir “hören”.
Que vindràs el dia 14 a dinar amb nosaltres a Sant Pol?
Algú més s’hi apunta?
ostres… encara no havia descobert el teu bloc…. Molt em temo que vaig moooolt tard!!! Des del desembre que nohi penges res??? Quina llàstima. M’ha agradat!
a revuere!
Veig que… no escrius? :S
Res, era només per saludar. Espero que et vagi tot molt bé
hola !!
Son genials aquestes trobades amb les amigues
@;–’–,—
estem aquí…